Primer els bancs??

Vull expressar la meua disconformitat amb la política econòmica que el senyor Rajoy i el senyor Montoro ens estan imposant als ajuntaments.
No és raonable que els romanents positius de Tresoreria dels consistoris siguen únicament destinats al pagament del deute als bancs.

Em declare disconforme amb el fet que els ajuntaments que complisquen l’objectiu d’estabilitat pressupostària, amb la regla de la despesa i amb el compliment del nivell del deute, no puguen ser autònoms a l’hora de decidir quin ús fan dels seus superàvits.

Si agafem les dades de l’últim trimestre de 2013, sabrem que el sector local va tancar amb un deute de 41.490 milions d’euros, que equival al 4,1% del PIB, mentre que a les comunitats autònomes representa al voltant del 15% i a l’Estat el 81,7%. I més de 7.300 municipis tancaren l’any 2013 amb superàvit.

No només queda clar que les entitats locals, en el seu conjunt, no són, en absolut, responsables de la crisi que estem patint, sinó que, a més, podrien ajudar a ser solució de molts problemes amb què els ciutadans conviuen dia a dia.

L’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà, la que millor atén les persones, la que genera més cohesió social, la que més respecta l’entorn, la que més fomenta la participació i la convivència ciutadana, la que presta més serveis de proximitat. En definitiva, la que millor intenta cobrir les necessitats i voluntats que expressen els veïns de forma directa.
Per això mateix, els consistoris que han fet una gestió responsable, i que disposen d’un romanent positiu de Tresoreria, hem de permetre no mantenir o millorar els serveis als nostres ciutadans i prioritzar pagar primer els deutes als bancs?. Hem de deixar d’escoltar les voluntats dels nostres ciutadans per escoltar les exigències dels amos del sistema?.

Entenc que les persones han de ser el centre de les polítiques que cal seguir per qualsevol govern i no estic conforme que el govern de l’Estat que dirigeix el Partit Popular pose els bancs i els seus beneficis per davant de les persones.

Actualment, els bancs no estan patint fam, no pateixen els problemes que pateix molta gent. Els bancs tancaren l’any 2013 amb més de 9.000 milions d’euros de beneficis, mentre que el deute públic no ha deixat de créixer any rere any, la taxa de l’atur declarada l’últim trimestre d’enguany és del 25,9% i cada persona arrossega un deute de 20.300 euros. El panorama és pitjor del que sembla i per això els ajuntaments tenim l’obligació de disposar dels superàvits obtinguts per tal d’ajudar els veïns que ho necessiten, per generar ocupació, per desenvolupar projectes sostenibles, etc. En definitiva, per a pal·liar situacions, de vegades molt crítiques, de moltes persones.

Així que no entendré mai que el govern de l’Estat penalitze tots els pobles que des del seu govern han desenvolupat una gestió responsable i amb perspectives de futur, en què l’únic objectiu ha estat el benestar de les persones que hi viuen. Per això, mentre el senyor Rajoy, el senyor Montoro i tots els seus amiguets no deixen de posar els bancs per davant de les persones, jo estaré disconforme i demanaré que els ajuntaments puguen disposar d’aquests beneficis per tal de decidir com ajudar les persones.